Té
un estil directe, indirecte i inclou diàlegs.
Es
basa en l'observació.
No
només són descripcions.
Introdueix
un narrador testimoni: no es limita a explicar la història, vol
transmetre-la a partir d'un narrador.
“Era
ben bé el tipus que m'havia ja cridat l'atenció alguna vegada per
les seves estranyes maneres i descrit temps enrere per l'Armengol.
En
Serrallonga, al dir de l'Armengol, era, a més a més, llunàtic,
reservat, d'unes conseqüències de caràcter inexplicables. El meu
amic l'havia vist, en el decurs de tres anys, passar, de devot
intolerant i decidit, a racionalista rabiós; de llibertí
desenfrenat, a èmul perfectíssim de Sant Lluís; de retingut i
recelós com un avar, a jugador com el qui més; d'estudiós i
aplicat com un matrícula d'honor, a no mirar-se cap llibre de curs
ni atansar-se per a res a l'aula. Qui se'n calçava no se'n vestia;
qui el veia avui no el coneixia demà. Per això, sens dubte,
l'havien batejat amb renom de Bandereta sos condeixebles”.
Pàgines
61,62 i 63 del llibre de La Bogeria.
2. Esquema
de la trama
La
novel·la La
Bogeria,
té dues característiques essencials: l'objectivisme creat pels
diferents punts de vista i el determinisme. La Bogeria està formada
per un total de nou capítols que s'estructuren en tres blocs: el
primer que va del primer al tercer capítol on es presenta el
protagonista, Daniel Serrallonga; el segon que va del quart al sisè
capítol on s'explica el procés d'alineació del mateix; i l'últim
que va del setè al novè, on es mostren les conseqüències
d'aquesta alineació.
Tracta
com a tema principal i global la descripció i les conseqüències
de la bogeria, centrant-se en la malaltia i no en l'individu. Tot i
així, es desglossen altres temàtiques diferents al llarg dels
capítols, entrellaçades en molts casos amb el tema principal.
3. Punt
de vista
La
novel·la és un estudi psicològic de la malaltia mental i de les
conseqüències socials d'aquest fet en la persona de Daniel
Serrallonga segons tres punts de vista: el de narrador que a la
vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d'un amic
del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d'un
doctor (actitud científica i positivista).
4. Els
personatges
-Daniel
Serrallonga: protagonista absent, la informació d'ell ens arriba de
l'Adela, l'Armengol i en Giberga; individu singular, estrafolari,
exaltat, té com a ídol a Joan Prim.
-Narrador:
un dels personatges més importants, és un personatge anònim (ni
veo ni nom), és la veu narrativa (narrador testimoni), dóna
subjectivitat a l'obra, té una visió sentimental i humana de'n
Serrallonga. És un estudiant de dret, casat amb Matildeta, obre un
bufet a la ciutat, exergeix d'advocat del protagonista.
-Armengol:
ha estudiat dret i posteriorment aconsegueix el títol de doctor en
Dret. És un dels millors amics de'n Serrallonga, té uns 25 anys,
presenta en Serrallonga al narrador. La seva funció és presentar
diversos episodis de la vida del boig. Té una visió freda i cruel.
Dóna la oportunitat de refelxionar sobre la crueltat de la gent
envers els inadaptats, ridiculitza i humilia a Serrallonga.
-
Pròsper Giberga: presenta en Serrallonga a l'Armengol, nascut a
Vilaniu, és un estudiant de medicina i metge de Serrallonga. Té una
visió científica i realista. Explica la teoria de l'herència
biològica (epilèpsia, nimfomania i bogeria).
-Ignasi
Serrallonga: pare de'n Daniel.
-Adela
i Carolina: tenen la funció de ser el medi més nociu per al
protagonista, són un dels orígens dels problemes del protagonista.
5. El
temps
El
temps de la novel·la és lineal, encara que no segueix totalment la
línia dels esdeveniments. La novel·la es desenvolupa des de 1867
fins al 1883. Els salts en el temps entre capítols són variables.
6. L'espai
L'acció
es desenvolupa principalment a la ciutat de Barcelona, tanmateix, en
el tercer capítol s'allunya del món urbà quan els personatges
visiten el poble de Vilaniu. Malgrat això, també es presenten
altres espais que prenen un paper important però sempre formen part
d'un record.
7. El
lèxic
La
llengua és un dels aspectes més particuliars de'Oller i és un dels
rams d'on ha rebut més dures crítiques. Va utilitzar un llenguatge
col·loquial, amb castellanismes, calcs sintàctics i morfològics
del castellà. Va marcar els castellanismes lèxics (camelo,
calabosso,
assessino)
en cursiva, amb el propòsit d'intentar capçar la complaença dels
personatges a usar nous mots per designar realitats noves i que es
perceben innovadores.
B) Redacció:
General
Prim
Joan
Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, va néixer a Reus el 16 de
desembre de 1814 i va morir a Madrid el 30 de desembre de 1870. Va
ser un militar i polític progressista català, molt influent en la
política espanyola del segle XIX. En honor ser s'anomenà el passeig
de Prim a Reus, així com també la rambla de Prim, la plaça de
Prim, el passatge de Prim i el carrer de los Castillejos a Barcelona.
Per
una acció extraordinària a Àger se'l va ascendir a major de
batalló i se li encarregà el comandament a la zona de la línia de
Solsona-Castellvell, per la qual pasaven els combois
d'aprovisionament carlí. En els combats que va sostenir va perdre
diverses vegades el cavall i ell mateiz va resultar ferit més d'una
vegada, guanyant una altra creu de Sant Ferran i obtenint el grau de
coronel. Amb només 26 anys el seu nom ja era un símbol de valor; i
en acabar la guerra, en la qual havia pres part en 35 accions, assolí
tots els raus possibles en camp de batalla.
Un
dia 27, Prim tenia sessió parlamentària i al sortir al vespre en el
seu cotxe de cavalls es va endinsar al carrer del Turc, a prop del
Congrés, on el seu pas va ser obstaculitzat. Uns homes armats van
obrir foc. Va morir de les ferides el 30 de desembre de 1870, després
de conèixer el desembarcament d'Amadeu.
Prim
va ser enterrat al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid.
C) Opinió
Aquesta
lectura no m'ha cridat massa l'atenció. La
Bogeria
va ser una obra escrita en l'època de crisi de Narcís Oller, per
tant penso que no és una de les seves millors obres. El llenguatge,
m'ha resultat complicat d'entendre, ja que moltes paraules semblaven
català antic i altres eren castellanismes.
M'ha
agradat que el narrador fos un personatge més de l'història, així
ens dóna a conèixer tot el que sent i pensa.
Però
en general no m'ha agradat el llibre, tots els que hem de llegir en
català per l'escola són difícils, i preferiria altres més fàcils.
.bmp)
_narcis-oller_libro-OMAG617.jpg)
